Guisat de calamars i llagostins amb patates

Un plat deliciós que us farà quedar bé, amb els de casa i amb els de fora!

 

Ingredients (per a 4 persones):

500 gr. d’anelles de calamar

6 o 7 llagostins

3 patates grans

1 porro

1 pastanaga

1 ceba

1 pebrot vermell petit

1 pebrot verd petit

2 carxofes

2 tomàquets mitjans madurs

Un gotet de vi blanc

Brou de peix

Oli d’oliva verge (en aquest cas oli de Cervià de les Garrigues, boníssim)

Farigola, llorer, fines herbes, sal, pebre, nyora (triturada o a bocins petits) i safrà

Picada d’ametlla, avellana, all i galeta o pet de monja (tot picat amb el morter)

Preparció: 

En una cassola de fang, o en una olla no gaire fonda, es posa la ceba i els pebrots, es sofregeix amb l’oli d’oliva. Quan la ceba comenci a transparentar, s’hi afegeixen les anelles de calamar i, quan deixen de perdre aigua, els llagostins. S’hi afegeix una mica de sal i s’hi tira, una altra vegada, un rajolí d’oli. Una vegada estigui tot sofregit, s’hi afegeixen el porro i la pastanaga tallats a làmines, els cors de les carxofes tallats per la meitat i els tomàquets tallats a quarts. Quan ja està tot pràcticament sofregit s’hi afegeixen les patates, que s’hauran tallat estirant el darrer tros, és a dir, trencant-les, per a què absorbeixin el suc (es fan els talls però es fa mig tall amb ganivet i s’acaba de separar el tros de patata estirant amb les mans).

Es barreja tot. A continuació s’hi tiren les espècies i la picada, es barreja tot i s’hi afegeix un bon raig de vi blanc.

Es va mesclant tot junt i quan comenci a evaporar-se el vi, s’hi afegeix el brou de peix fins a tapar tot el contingut de la cassola.

Es tapa i es deixa que el plat vagi fent xup-xup, de tant en tant es remou (per evitar que s’enganxi a la cassola). S’ha d’anar tastant i rectificant de sal.
Quan les patates ja comencin a estar tendres (cal vigilar que no es desfacin massa), es destapa la cassola per a què s’evapori el sobrant de suc*. En uns 40-45 minuts de cocció, el plat ja estarà fet!

Aquest és un d’aquells plats que reposats també acostumen a ser bons! A més, és un plat que accepta mil variacions. A casa el fem sempre “a ull”, intentant aprofitar les coses que tenim a la nevera!

Bon profit!

*Truc: si feu aquest plat en una temporada que els tomàquets no siguin massa saborosos us recomano que hi afegiu mig pot de tomàquet fregit Hida (n’hi ha en llauna o en pot de vidre, ecològic). Si voleu, feu servir una altra marca però jo us recomano aquest, és molt bo i gens àcid.