En sintonia amb el Ball de Santa Rosalia

L’any 2013, a Ona la Torre (l’emissora de ràdio on treballo), vam emetre, durant la Festa Major, el Ball de Santa Rosalia, un ball parlat que s’havia representat antigament al municipi i del que se n’han trobat referències documentals que podrien datar-lo entre els anys 1791 i 1891.

En Josep Bargalló, historiador de cultura popular i professor de la URV, va ser qui va fer-me la proposta d’adaptar el text del ball al format radiofònic, és a dir, fer una mena de ràdio teatre. No vaig dubtar a dir-li que sí i, ambdós, vam ser els encarregats de dirigir i coordinar el projecte amb l’objectiu de portar a la ràdio un ball parlat que, en el seu moment, s’havia representat al carrer.

Per a mi va ser com rebre un regal. D’una banda, perquè m’hagués encantat poder viure l’emoció de l’època del ràdio teatre de mitjans de segle XX, quan aquest vivia la seva època daurada i la ràdio era capaç de fer viure drames, comèdies i aventures a través de les veus dels actors i dels efectes de so, que dibuixaven històries en l’imaginari popular. D’una altra banda perquè mai he format part de cap grup de cultura popular i ha estat una experiència fantàstica poder-ho fer a través d’un mitjà que conec i que em fascina.

L’adaptació del text del ball va anar a càrrec d’en Josep Bargalló, que va respectar els dos manuscrits del segle XIX que es conserven, intentant aportar una aproximació fidedigna de les representacions del ball que s’havien dut a terme pels carrers i places de la Torredembarra vuitcentista. Les veus que van formar part del projecte van ser les d’alguns membres dels actuals balls populars del seguici torrenc. Les persones que vam triar van haver d’escenificar els fets centrals de la vida de Rosalia de Quisquina parlant una peculiar llengua castellana, plena de catalanismes, lèxics i fonètics, reflectits als manuscrits de l’època. Pel que fa les músiques, aquestes van ser compostes i executades, expressament, per músics torrencs, ja que no va ser possible recuperar-ne les originals.

L’experiència va ser fabulosa: membres de diferents elements de la cultura popular torrenca escenificant personatges d’una altra època amb un accent peculiar i un paper concret dins l’argument.

L’evolució de les veus i les entonacions em va deixar bocabadada. Cada dia que assajàvem anava creixent la il·lusió en veure que el ball agafava forma i començava a caminar sol. Trossos que s’havien de repetir, rialles, comentaris, bromes, participants embarbussats, paraules que no sortien, correccions, companyonia, il·lusió i, finalment, l’estrena! El dia 3 de setembre, la vigília de Santa Rosalia, es va emetre per primera vegada el ball.

Per a mi ha estat un orgull haver format part d’un petit fragment en la història de la cultura popular a Torredembarra, un municipi tan viu i actiu en aquest aspecte.

Em sento afortunada d’haver-ne format part i agraeixo que el Josep Bargalló em fes confiança proposant-me tirar endavant aquest projecte tan engrescador, plegats. M’encantaria poder tornar a repetir i, pel que tinc entès, encara hi ha balls parlats sense recuperar al municipi…

Foto extreta de: soroll-onalatorre.blogspot.com