Arxiu del Blog
Empatia vs pomes agres
L’empatia: segons l’Institut d’Estudis Catalans és la “facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona”.
Vaig reflexionar sobre l’empatia no fa massa dies, després de fer-li una entrevista al Pau Saura, amb motiu de la presentació del seu disc “Entreglobus”.
El cas és que té una cançó (que s’encomana molt, per cert) que es diu “El empático”.
El Pau va explicar-me que “fa uns anys anava pel Vendrell, a la Festa Major i em van vindre tres nois. Jo anava tocant la guitarra i cantant i em volien atonyinar. I un em va dir:
-Tu estuviste ayer aquí, tocando la guitarra, con un montón de gente?
-Sí!
-Pues no me gustó ná!
I em volia ‘cascar’! Devia tenir un mal dia (riu). Al final no em va pegar, vaig fer l’’sprint’ de la meva vida, amb guitarra i tot (riu), vaig marxar corrents cap a casa! No he tornat a córrer des d’aquell dia! (riu)”
El Pau em va dir que se n’havia anat a la muntanya, amb la intenció de fer una cançó amb tota la ràbia que tenia dintre. Tanmateix, va acabant convertint aquell sentiment, aquell mal rotllo que li havia quedat a dins (que com va dir ell, en el fons és energia), en quelcom positiu. Quan portava una estona a la muntanya va pensar: “Que collons ens hem de barallar? Si aquest xaval potser és bon xaval! Jo que sé el què li ha passat avui! I tampoc m’ha arribat a atonyinar! I em va sortir aquesta cançó, el empático”.
Aquesta és la cançó que va néixer de l’anècdota: